La tardor ja ha arribat i unes quantes fulles s'ha emportat!La neu ja s'ha vist per aquí però hi ha plantes que volen resistir!
Unes quantes han aguantat tot i que ha deixat el bosc mig pelat!!
:-)
Que s'ha de viure i sentir les coses, que un cop passades ja no tornaran!Els records només t'haurien de fer somriure i ajudar-te a afrontar el sempre dubtós futur.
El fred, la pluja, el soroll del bosc, el moviment de les fulles, els núvols, els camins coberts de muntanyes de fullaraca, l'aigua ben glaçada i viva, els pensaments, la nostàlgia, la calor de la llar, les matinades fredes, les primeres glaçades als vidres, el gorro i els guants ..... imatges que desprenen i respiren una melancolia romàntica en la que activen els sentiments des de dins del cor de cadascú i sorgeixen en forma d'alè a l'hora de gaudir de totes aquestes sensacions.
Una abraçada inmeeeeensa de tardor ......... i un llengot :-p !!!.
1 comentari:
Que guai, fins i tot me posat tendre.....
Merci, Ari.
Publica un comentari a l'entrada