dissabte, 22 de desembre del 2007

Matí d'hivern

Buff, sortir al carrer abans de que surti el sol, costa taaaaant !!!

Quant fa més fred sempre és el moment de l'albada.

Desde la carretera veus com tot es possa en marxa a poc a poc.

Els camps que no els hi toca el sol, encara pasen una estona de fred


Fins que per fi et comença a tocar a la cara i notes la seva energia; tot i que encara no escalfa prou per fer-te passar la fred!


Quants veus que els camps encara tenen una capa fina de glaç penses que encara és aviat, tot i que les vaques de Can Torremansa ja mengen!

Comences a disfrutar del sol que ja enlluerna prou com per no deixar-te mirar-lo directament amb els ulls encara mig endormiscats.

Fins que veus que el sol ja fa estona que treballa i que tot s'activa al seu pas.



Gràcies sol d'hivern per la vida que dones!!

Excursió al Pic de Tristaina (Andorra)


L'Ari ben content envoltat de fred i neu acompanyat de la meravellosa companyia

d'en Maio amb els seus inseparables nens: la Xatina i l'Elbrus
Tot i que feia una mica de vent estavem tots tant contents de trepitjar neu i de ...

poder gaudir d'aquest espectacle tan gran i impresionant que ens oferia el circ de Tristaina,
em veieu a mi badant de la magnifica vista mentres agafo aire per poder seguir els de Sant Celoni ??

fantàstica vista del circ amb les muntanyes nevades, núvols i amb dos dels seus tres llacs ben glaçats que queden abaix a la dreta


miressis on miressis era tot enblanquinat donant una sensació de pau i serenor que ens va acompanyar fins que els núvols ens van tapar la vista



Els avions i els núvols ens van acompanyar tot el dia peró els núvols foscos venien del Nord


mirant cap al Sud els nùvols semblava que es movien mes ràpid que els avions i tot !!



quasi arribant a dalt gaudiem d'aquest panorama tot i els núvols negres cada cop més a sobre dels nostres caps

arribem al cim quasi sense saber si hi erem, els núvols ens tapaven tota la visio que ha de tenir el Pic de Tristaina, foto i cap avall i falta gent !!

Baixant en Maio va pensar li faig una foto a l'Ari amb el cim a darrera perquè per molt que expliquis la gent no sabrà que vol dir poca visibilitat ....


mentres jo havia pensat el mateix, abans de que els núvols ens tapin la vista del tot recordarem una mica la ruta que hem de seguir per baixar pel bon camí cap a la furgo ...



Tot i que la natura capritxosa ens va regalar al final amb un forat entre núvols per poder veure la vall per última vegada abans d'entrar dins el fresc i silenciós món de la neu, durant tota l'ascenció vàrem obrir traça fins a dalt i al baixar ho vàrem tornar a fer perqué no trobàvem les que haviem fet pujant i en tota la sortida no hi vam trobar ningú fins a arribar al primer llac que no surt a la foto.

Un luxe de sortida !!! ;-)