La sort que tenim i potser encara no apreciem prou és la llibertat de moviments i de decisions que podem tenir, estant en la societat a on vivim (mireu que passa a la gent del Txad, ara que esta de moda.)
Son fotos d'una sortida de sol a dalt al Mont, conegut per la Mare de deu del Mont, hi ha un santuari i un hostal, que és on Mosen Cinto Verdaguer va escriure la seva famosa obra del Canigó.
Es un mirador privilegiat, es veu desde França, passant per l'Albera, les Gavarres, el Montnegre, El Montseny, Rocacorba, el Far, Tavertet i tota akella zona d'Osona, El Pedraforca, el pirineu gironí i acabant la volta al Canigó i tota la zona francesa. Buffffff
Us recomano a tots que hi pugeu a gaudir de la meravellosa vista, fins i tot a l'hostal hi tenen un restaurant que si no truques per encarregar, durant el cap de setmana el tenen ple quasi sempre !!
El sol surt a sobre del mar, quasi dins del golf de Roses, llastima de les antenes, pero vaja qui no es comforma es perque no vol.
Les fotos no reflecteixen el que es veu ni es viu, ja ho se, pero vaig estar mes pendent de veure que de tirar fotos, tot i que la son em feia tancar els ulls !!!
A la foto que no es veu el sol és perque encara no havia sortit! Pero s'entreveu el golf de Roses.
I la ultima foto es perque us pogueu imaginar el que es veu mirant en direccio contararia, vaja cap al Nord-Oest, a l'esquerra el Comanegra amb la serra del Ferran a devant, al mig el Bassegoda i a la dreta al fons el màgic Canigó.
1 comentari:
Ei Ari,molt bé veig que el blog segueix funcionant!!!! les fotos estàn guai, hom diria que llàstima que surti l'antena, xó hi és i no es pot borrar, a vegades, la mà de l'home.Tb tenen feeling els contrallums.
Jeje, bon roiu...
Vicky
Publica un comentari a l'entrada